I el que no surt "Investigación" "Universidades" "I+D"

Les grans empreses espanyoles pertany a sectors de "commoditis" o financers. Empreses industrials amb creació neta de riquesa poques i la majoria han passat a mans estrangeres. Com a mostra la reunió de la "crem" empresarial




Com diu l'article el teixit productiu a Espanya està format majoritàriament per petites i mitjanes empreses (pimes), sense participació en aquest grup.


Pot ser que els interessos d'aquest consell assessor no estiguin en sintonia amb les necessitats de l'economia productiva espanyola, en un moment en què sembla necessari un canvi de paradigma, un lobby tinguin com a objectiu mantenir els models de negoci que van generar la crisi no és el que necessita el país.


En les economies capitalista o ets un líder, un seguidor o un trencador. Espanya no és líder ni trencador, toca ser seguidor. Però hi ha moltes maneres de ser seguidor, un pot ser seguidor però amb objectiu de ser líder o ser un seguidor conformista.


Necessitem ser seguidors amb vocació de líder, per a això hem d'analitzar les mesures que estan prenent els líders, veure les que generen efectes positius valorar si s'adapten al nostre entorn i millorar-les per amplificar els efectes.


Així a Alemanya veiem un gir a l'economia productiva  basant-se en la innovació  potenciant la formació  Es una possible opció, segur que ni han d’altres.


 Sembla curiós que la Xina estigui buscant proveïdors de blat i aliments per fer front a les seves necessitats i a la Unió Europea limitin la producció agrícola i ramadera per mantenir preus alts no ens podríem convertir en proveïdors de la Xina amb els excedents de producció?

Fins l’aparició del iPod, Apple tenia un model de negoci típic d’una empresa industrial, un model lineal on primer es dissenyava un producte, després es fabricava, es comercialitzava i finalment es realitzava el manteniment. Quant aquest producte començava el seu declivi es tenia que començar el cicle un altre cop, esperant que els clients estesin satisfets i volguessin comprar la nova versió del producte.

Amb l’aparició del iPod no només es treia un producte amb un disseny trencador i amb unes presentacions ajustades a les necessitats dels clients, es feia el gran pas de vincular-li un servei iTunes, amb iTunes la relació amb els clientes passava a ser continuada i s’obtenia un flux d’ingressos estables i constants s’havia modificat el cicle de vida del producte, el model de negoci.

Aquesta ha estat l’aportació de Steve Jobs en el seu segon període al cap davant d’Apple, model que ha incorporat al iPhone.

A més a més ha establert una nova fita aconseguir que altres fabricants teòricament competidors com Sony, Philips, etc. realitzessin productes per complementar el iPod, generant noves sinergies al mercat.

Sense les TIC aquest canvi en el model de negoci d’Apple no hagués estat possible, internet i la seva evolució ha possibilitat la creació d’un valor afegit a un producte físic dotant-lo d’un servei virtual (iTunes no és una botiga física)

El gran impulsor de l’activitat econòmica en els darrers anys està sent el procés de globalització d’aquesta mateixa activitat, la obertura dels mercats a escala global, junt amb la mobilitat del capital, han generat un increment de les transaccions internacionals tan de productes acabats, matèries primeres com de serveis.
La contribució a aquesta globalització que estan aportant les TIC es el motor generador de riquesa possibilitant la innovació, les implicacions de les TIC són profundes perquè es tracta de tecnologies d'ús general amb aplicacions potencials en gairebé tots els sectors productius, i perquè aquestes tecnologies han augmentat de manera exponencial la capacitat d'emmagatzemar, organitzar i processar informació de manera ràpida i amb un cost reduït. ( de la Fuente 2003 ).
La contribució favorable de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) al creixement de la productivitat de les economies ja disposa d'evidència suficient. No només als EUA, a Europa, més de la meitat d'aquests guanys de productivitat són generats per les TIC Els seus efectes sobre les diferents àrees de la gestió empresarial, els hàbits de consum, la interlocució entre empreses i clients, sobre els patrons de consum d'aquests o sobre la producció global estan àmpliament documentats. Particularment significatives són les conseqüències sobre les estructures organitzatives, les formes d'aprenentatge i investigació o sobre la codificació de coneixement rellevant per a les organitzacions. Tot això propicia models més flexibles i susceptibles d'aprofitar les capacitats de tots els agents rellevants en les organitzacions i d'aquestes amb l'exterior. Aquest és el clima necessari per acollir les tensions innovadores. ( Ontiveros 2008 ).

Juntament amb aquest motor d’evolució trobem les activitats sorgides de la conscienciació social i mediambiental, així noves oportunitats de negoci apareixen entorn a el reciclatge i gestió de productes contaminats, la investigació per substituir les substancies perilloses tan per la salut com per el mediambient en el productes i processos d’ús habitual es una realitat impulsada per les directives de la Comunitat Europea  2002/95/CE RoSH (Restriction of Hazardous Substances), REG (CE) 1907/2006 REACH (Registration, Evaluation, Authorisation and Restriction of Chemicals), entre d’altres. La ciència i la tecnologia són dos pilars cap a un "domini" de la natura en una etapa de transició, per promoure un desenvolupament basat en el creixement il·limitat en un món limitat, on es busca la complexitat del medi natural per integrar el nostre desenvolupament en una perspectiva de sostenibilitat. (Alegría Bakeriza i alt. 2006).
Els moviments social organitzats en ONG són un element equilibrador creant  les bases per  progrés econòmic als països on actuen. La incursió en el camp empresarial de les ONG han aconseguit constituir empreses eficients i rendibles, però, s'enfronten amb problemes d'articulació entre la lògica social de les ONG i la lògica empresarial. (Balbis 2001)

L’ADSL invent “donde los haya”  està arribant al seu límit, tard o d’hora tenia que passar i les limitacions intrínseques al parell trenat de fils de coure s’han manifestat, posant en evidencia la falta de previsió i les ànsies d’oferir dividends als accionistes de les operadores de telefonia, no invertit ni un ral en infraestructures de cablejat i ara es troben que no poden oferir els nous serveis de televisió per cable i passarel•la domótica que elles mateixes promocionen per manca d’ample de banda, es el peix que es mossega la cua.
La visió a curt termini els va portar a eternes discussions amb la CMT sobre la cessió de connexió a la resta d’operadores i unes per altres la feina sense fer. Aquest estiu hem viscut un capítol més amb els plantejaments de cobrar als prestadors de serveis per accedir a les seves xarxes, com sinó tinguessin l’accés a internet gratuït. Actualment estan intentant carregar-se les tarifes planes, amb excuses de que hi ha usuaris que subvencionen als altres.

En el fons el que hi ha en joc es la neutralitat de la xarxa, que tot el tràfic sigui tractat per igual provingui de on provingui i vagi on vagi

Aquesta neutralitat es fonamental si es te en consideració que internet no es només l’entreteniment i les xarxes socials, sinó que els processos transaccionals de moltes empreses depenen del correcte funcionament de la xarxa i podria arribar a afectar tots els projectes de could computing de les multinacionals del software.

Es sorprenent veure com es realitzen operacions de compra d’operadores en altres països i no s’inverteix en infraestructures de fibra òptica.

No se si per sort o per desgracia la Comunitat Europea està prenent l’iniciativa per regular el que els diferents estats i operadores no han pogut pactar, dictaminat la obligatorietat de permetre l’accés a les xarxes de fibra òptica a les diferents operadores.

Qui parla de nosaltres?
El que nosaltres publiquem a internet ho llegeix algú?
Quina rellevància tenen els nostres post?

Cada cop més estem participant en xarxes socials, fem comentaris a blogs o a  articles de diferents diaris online, inclús podem tenir un blog propi o una web.
Aleshores es possible que ens haguem plantejat les preguntes anteriors.
Per ajudar-nos a respondre-les hi han diferents webs però ni han dues més rellevants socialmention i blogpulse.






socialmention és una plataforma de cerca de continguts generats per usuaris de mitjans socials de tota la web en un únic flux d'informació.
la cerca es realitza a més de 80 xarxes socials directament, incloent: Twitter, Facebook, FriendFeed, YouTube, Digg, Google, etc.
A més et proporciona un sistema d’alertes per e-mail gratuït on pots fer el seguiment de qualsevol persona, marca, noticia, etc.






Blogpulse és un sistema automatitzat de descobriment de tendències en els blogs.
Els Blogs  són el mitja d’expressió individual i d’opinió a internet. BlogPulse s'aplica un algoritme d'aprenentatge natural i tècniques de processament del llenguatge per descobrir les tendències en el món altament dinàmic dels blogs.
BlogPulse el realitza la agencia d’opinió Nielsen i això li pot donar una garantia afegida.