L’ADSL invent “donde los haya” està arribant al seu límit, tard o d’hora tenia que passar i les limitacions intrínseques al parell trenat de fils de coure s’han manifestat, posant en evidencia la falta de previsió i les ànsies d’oferir dividends als accionistes de les operadores de telefonia, no invertit ni un ral en infraestructures de cablejat i ara es troben que no poden oferir els nous serveis de televisió per cable i passarel•la domótica que elles mateixes promocionen per manca d’ample de banda, es el peix que es mossega la cua.
La visió a curt termini els va portar a eternes discussions amb la CMT sobre la cessió de connexió a la resta d’operadores i unes per altres la feina sense fer. Aquest estiu hem viscut un capítol més amb els plantejaments de cobrar als prestadors de serveis per accedir a les seves xarxes, com sinó tinguessin l’accés a internet gratuït. Actualment estan intentant carregar-se les tarifes planes, amb excuses de que hi ha usuaris que subvencionen als altres.
En el fons el que hi ha en joc es la neutralitat de la xarxa, que tot el tràfic sigui tractat per igual provingui de on provingui i vagi on vagi
Aquesta neutralitat es fonamental si es te en consideració que internet no es només l’entreteniment i les xarxes socials, sinó que els processos transaccionals de moltes empreses depenen del correcte funcionament de la xarxa i podria arribar a afectar tots els projectes de could computing de les multinacionals del software.
Es sorprenent veure com es realitzen operacions de compra d’operadores en altres països i no s’inverteix en infraestructures de fibra òptica.
No se si per sort o per desgracia la Comunitat Europea està prenent l’iniciativa per regular el que els diferents estats i operadores no han pogut pactar, dictaminat la obligatorietat de permetre l’accés a les xarxes de fibra òptica a les diferents operadores.
